Las Meninas. Nou Mèxic




1987
Còpia de gelatina de plata virada
84 x 84 cm
Cortesia de l’artista

Comentari de l'obra


La fotografia de Witkin no deixa indiferent. Se l’ha comparat amb el Bosch pel fet que tots dos han creat uns mons imaginaris més pròxims al terror que a la fantasia, poblats per éssers irreals i de malson.

Tècnicament es pot destacar que fa ús de la fotografia de forma no fotogràfica. Les seves composicions estan meticulosament pensades —fins i tot en fa esbossos.

Al 1988, amb motiu de l’exposició antològica que el Centro de Arte Reina Sofía de Madrid li va dedicar, el Ministerio de Cultura li va encarregar una obra. Witkin va fer un homenatge a la pintura espanyola a partir de Las Meninas en què trobem també al•lusions a obres d’altres artistes. Així, va eliminar elements de la tela de Velázquez i va introduir-hi la pintura de Miró Figura i gos davant la lluna o la bombeta del Guernica de Picasso (a l’esquerra, darrere el pintor), i va substituir les còpies de Rubens i Jordaens per fragments d’obres de Velázquez (La farga de Vulcà, Els borratxos i La coronació de la Mare de Déu). A la dreta veiem un quadre de composició cubista.

El tema de l’artista, tan destacat en l’obra original, té també aquí un paper important, i Witkin aconsegueix fer-se’l seu. Així, darrere el pintor hi ha una taula amb una màquina fotogràfica, i d’aquesta manera s’autoretrata. Però també hi apareixen els éssers habituals en les seves fotografies (personatges que tenen alguna mena de malformació o mutilació, cadàvers o hermafrodites); en aquest cas, la infanta Margarita és una nena sense cames sobre un mirinyac amb rodes.

Una altra de les característiques tècniques de l’obra de Witkin és l’ús quasi escultòric del negatiu, que ratlla i raspa fins gairebé destruir-lo. Ho veiem sobre la figura a l’estil de Delacroix de l’angle inferior esquerre.

El personatge que apareix al llindar de la porta, mig despullat, amb cabellera i corona d’espines, Witkin l’identifica en els seus dibuixos preparatoris com «Crist travessant el segle xx».

Joel-Peter Witkin


Nova York, 1939

Fotògraf free-lance i de guerra. Les seves fotografies acostumen a tractar temes com ara la mort, el sexe, la putrefacció i els personatges marginals. Les seves composicions evoquen, sovint, passatges bíblics o pintures famoses.