Marianna d’Àustria




c. 1652
Oli sobre tela
234 x 131,5 cm
Museo Nacional del Prado, Madrid

Comentari de l'obra


Nascuda al 1634, Marianna era filla de l’emperador Ferran III i de Maria d’Àustria, germana de Felip IV. Des de petita va estar destinada a casar-se amb el seu cosí el príncep Baltasar Carles; però, arran de la mort del noi, Felip IV, viudo, va decidir casar-se amb la seva neboda Marianna al 1649, per conservar l’hegemonia familiar a les corts europees.

En aquest retrat, l’únic que Velázquez va pintar d’ella en aquest format gran, la reina porta un elegant vestit de negre i plata, amb detalls vermells als punys i als llaços i les plomes de la perruca. El retrat presenta una gran contrast entre la rigidesa de la postura i l’expressió seriosa i impassible de la model i la virtuositat tècnica amb què està pintat, amb una pinzellada solta i espontània, de gran economia de mitjans, però molt controlada. A la part superior de la tela apareix un afegitó d’uns 20 cm per aconseguir equilibrar-lo amb l’oli Felip IV, armat amb un lleó als peus. Totes dues obres van estar penjades formant parella a El Escorial, fins que al 1845 es van traslladar definitivament al Museu del Prado.

Velázquez va incloure a l’obra uns quants símbols que indicaven la condició règia de la retratada: la cortina carmesina —introduïda als seus quadres després del primer viatge a Itàlia—; la mà dreta arrepenjada al respatller de la poltrona, a la qual té dret com a reina, i el rellotge del fons, que subratlla la prudència que ha de caracteritzar els governants.
Al taller de l’artista se’n van fer unes quantes rèpliques, una de les quals es va enviar a Viena al 1653.

Diego Velázquez (Diego Rodríguez de Silva y Velázquez)


Sevilla, 1599 – Madrid, 1660

Es va formar a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco. Cridat pel comte-duc d’Olivares, es va traslladar definitivament a Madrid al 1623 i va ser nomenat pintor del rei. D’aquest període daten una sèrie de retrats reials i uns quants retrats de personatges anònims. Al seu primer viatge a Itàlia (1629-1631) va realitzar els seus dos admirables paisatges de la vil·la Mèdici. En tornar va imprimir un tomb a la seva tècnica: va deixar de modelar les formes de manera precisa per oferir-les simplement suggerides, aprofitant al màxim l’efecte visual, i va enriquir la seva paleta.

Al 1643 va ser nomenat ajuda de cambra del rei. Durant el seu segon viatge a Itàlia (1649-1650) va pintar nombrosos retrats. Dels seus últims anys daten diversos retrats de la família reial, de gran riquesa cromàtica i factura excel·lent, caracteritzats per un increïble sintetisme, ja que amb poques pinzellades aconseguia definir formes, llums i volums.