La infanta Maria Teresa d’Espanya




1651-1654
Oli sobre tela
34,3 x 40 cm
The Metropolitan Museum of Art, Nova York

Comentari de l'obra


Aquest retrat representa Maria Teresa d’Espanya, filla de Felip IV i de la seva primera esposa, Isabel de Borbó. Nascuda al 1638, va contraure matrimoni amb Lluís XIV de França, fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria, germana de Felip IV.

La infanta està mirant tímidament cap a l’espectador. La cara, maquillada a la manera dels Àustries, apareix emmarcada per una perruca de rínxols atapeïts guarnida amb una profusió de subtils llaços de tela blanca molt fina amb forma de papallona, que contrasten amb la papallona de més a prop a la cara, d’aspecte més realista. L’original adorn del cap és molt diferent dels més habituals de llaços i plomes que utilitzaven les dames de la cort de Felip IV. Un adorn d’aquesta mena apareix també als cabells de María Agustina Sarmiento a Las Meninas.

Velázquez va realitzar uns quants retrats de la infanta Maria Teresa, el primer dels quals data del 1647-1648, quan la infanta tenia nou o deu anys (conservat al Metropolitan Museum of Art, Nova York). Segurament es tracta d’un dels estudis del natural que Velázquez o algun pintor del seu taller acostumaven a realitzar per utilitzar-los després com a model per als nombrosos retrats oficials que els encomanaven, ja que, a partir del 1650, Felip IV va decidir enviar a les corts més importants diferents olis de les infantes per iniciar tràmits matrimonials amb els hereus de les corones europees i afermar així els seus llaços familiars, diplomàtics i polítics.

Posteriorment a aquest retrat present a l’exposició, Velázquez va pintar un altre retrat de cos sencer de Maria Teresa que es va trametre a Viena (conservat al Kunsthistorisches Museum).

Diego Velázquez (Diego Rodríguez de Silva y Velázquez)


Sevilla, 1599 – Madrid, 1660

Es va formar a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco. Cridat pel comte-duc d’Olivares, es va traslladar definitivament a Madrid al 1623 i va ser nomenat pintor del rei. D’aquest període daten una sèrie de retrats reials i uns quants retrats de personatges anònims. Al seu primer viatge a Itàlia (1629-1631) va realitzar els seus dos admirables paisatges de la vil·la Mèdici. En tornar va imprimir un tomb a la seva tècnica: va deixar de modelar les formes de manera precisa per oferir-les simplement suggerides, aprofitant al màxim l’efecte visual, i va enriquir la seva paleta.

Al 1643 va ser nomenat ajuda de cambra del rei. Durant el seu segon viatge a Itàlia (1649-1650) va pintar nombrosos retrats. Dels seus últims anys daten diversos retrats de la família reial, de gran riquesa cromàtica i factura excel·lent, caracteritzats per un increïble sintetisme, ja que amb poques pinzellades aconseguia definir formes, llums i volums.