D'après Las Meninas




1975
Oli sobre tela
278 x 237 cm
Col·lecció de l'artista, Madrid

Comentari de l'obra


Cap al 1969 Toral va abandonar el camí que el portava a l’abstracció per endinsar-se en una pintura figurativa, imaginativa i poètica el leitmotiv de la qual és la idea del viatge. «La contínua aparició de motius iconogràfics com les maletes, els objectes embalats, les habitacions d’hotel, les sales a punt de ser abandonades, les estacions de tren, etc., reclamen l’atenció de l’espectador cap a una noció com la referida, que, amb el transcurs dels anys, ha sigut aprofundida i enriquida fins a anar més enllà del simple nivell de l’anècdota o de les lectures literals.» (Pedro A. Cruz Sánchez, «El viaje a ninguna parte. Cristóbal Toral y la “retórica del alejamiento”», Cristóbal Toral. Pinturas, acuarelas, dibujos y esculturas [cat. expo.]. Madrid, Ministerio de Asuntos Exteriores, Sociedad Estatal para la acción cultural exterior, 2003, p. 53).

Com a homenatge als pintors de la tradició espanyola, Toral va pintar, al 1974-1975, dues teles de grans dimensions, D’après Las Meninas i D’après La família de Carles IV, prova de la seva veneració per Velázquez i Goya. La metamorfosi és més radical a D’après Las Meninas: les maletes, al costat del bastidor abandonat, omplen l’espai que anteriorment ocupaven la infanta i els seus servents. L’única figura humana és la de l’aposentador de palau al llindar de la porta i la imatge borrosa dels reis al mirall, que, juntament amb la irrupció d’objectes de la nostra època en una sala del segle XVII, confereixen a l’obra una sensació màgica, quasi surrealista.

Cristóbal Toral


Torre Alháquime (Cadis), 1940

Format a les escoles de belles arts de Màlaga, Sevilla i Madrid, es va dedicar per complet a la pintura a partir del 1967. La seva obra, que barreja la figuració realista amb imatges oníriques, parla de viatges reals o imaginaris. Els seus temes predilectes són el nu femení, les natures mortes i les maletes.