Las Meninas núm. IX




1981-1983
Acrílic sobre tela
219 x 199 cm
Col·lecció de la Fundación March

Comentari de l'obra


Amb els seus treballs sobre Las Meninas de Velázquez i l’Alhambra de Granada Soledad Sevilla va generar un procés de creació i recreació del tema de l’espai. Aquesta investigació la va portar, al començament dels anys vuitanta, a iniciar uns projectes d’instal·lacions que van sorgir com a resposta a les necessitats d’ampliar les possibilitats de la pintura, abordant l’espai circumdant.

A la sèrie Las Meninas apareix per primera vegada el tema de l’espai, del fons, de l’atmosfera que es converteix en protagonista. L’espai interior, nascut dels angles de les cantonades i tractat a base de trames geomètriques, quadriculades, és un espai reclòs i tancat, on el color es condensa i el volum comença a transmetre una sensació atmosfèrica. Una obra figurativa serveix a Soledad Sevilla de punt de partida per fer una reflexió sobre l’espai i sobre la pintura en general, anul·lant tota referència figurativa o narrativa, com testimonien les seves pròpies paraules: «En la meva pintura vull evitar la figuració. Fins i tot quan pintava Las Meninas, Alhambra, Toros, partia d’elements figuratius, però el meu interès no era el tema, sinó la representació de l’espai per mitjà d’aquelles trames. Però a mi m’hauria agradat haver destruït més encara la narració.» (Yolanda Remero, «Una conversación con Soledad Sevilla», Soledad Sevilla. El espacio y el recinto [cat. expo.]. València, IVAM Centre del Carme, 2001, p. 31)
.

Soledad Sevilla


València, 1944

Inicia la seva trajectòria artística a finals dels anys seixanta, en l’àmbit de l’abstracció geomètrica, centrant el seu interès en el mòdul i les seves infinites variacions. Al començament dels anys vuitanta incorpora la instal·lació en la seva producció artística.