Figurí per a El dia i la nit




1916
Oli sobre fusta
54 x 71 cm
Col·lecció J.A.S.

Comentari de l'obra


El 26 de maig del 1916 la companyia dels Ballets russos de Diaghilev va actuar a Madrid davant dels reis d’Espanya, Alfons XIII i Victòria Eugènia. Entusiasmat, el monarca va convidar Diaghilev a presentar un nou ballet durant la temporada d’estiu a Sant Sebastià, on acostumava a passar les vacances.

Diaghilev, decidit a crear un ballet de tema espanyol i aconsellat per Léonide Massine, que havia vist al Prado Las Meninas de Velázquez, va optar per presentar un espectacle que tingués el mateix títol que la famosa obra del pintor sevillà. Per al vestuari va triar el pintor Josep Maria Sert. Massine va basar la seva coreografia en una pavana composta per Gabriel Fauré, amb la qual cosa va establir un doble homenatge a Velázquez i la seva època, ja que la pavana, amb el seu ritme greu i pausat, era la més important de les danses del regnat de Felip IV.

Sert es va inspirar en les infantes de Velázquez per dissenyar els vestits, però els va donar un aire d’arquitectura art nouveau: les faldilles semblen pavellons emergint d’un tors, com si es tractés de frontons, i de les grans perruques s’escampen uns tirabuixons que recorden la silueta d’unes columnes. Tot plegat dificultava en extrem l’execució de qualsevol dansa, però aquesta pavana incloïa pocs moviments i molta gesticulació.

El ballet es va estrenar el 21 d’agost del 1916 al teatre Victoria Eugenia de Sant Sebastià. Els ballarins principals van ser Massine, Lydia Sokolova, Leon Woizikovski i Olga Khokhlova, que es va casar amb Picasso al 1918. Quan la companyia de Diaghilev va tornar a Espanya al 1917, va actuar una vegada a Madrid i dues a Barcelona, i aquesta pavana es va incloure, al juny, al repertori de la primera d’aquestes actuacions.

Josep Maria Sert


Barcelona, 1874-1945

Va estudiar a Barcelona, Roma i París i va ser deixeble d’Alexandre de Riquer i protegit de Francesc Cambó. A través de les seves exposicions arreu del món es va convertir en el més eminent dels pintors decoradors del seu temps. A més a més dels seus treballs per a residències privades, destaquen les pintures que va realitzar per a la catedral de Vic, l’església de San Telmo (Sant Sebastià) o l’hotel Waldorf Astoria (Nova York) i el resultat de la seva col·laboració amb els Ballets russos de Diaghilev. El seu estil barroquitzant, de gran imaginació i retòrica luxuriosa, en tons sèpies i daurats, va quedar al marge dels corrents artístics de la seva època.