La infanta Margarita d'Àustria




c.1660
Oli sobre tela
212 x 147 cm
Museo Nacional del Prado, Madrid
The Jules Bache Collection, 1949 (49.743)

Comentari de l'obra


Juan Bautista Martínez del Mazo, gendre i deixeble de Velázquez, va realitzar dos retrats de Margarita, un quan encara era infanta d’Espanya i un altre després d’haver-se convertit ja en emperadriu d’Àustria. En aquest primer, iniciat cap al 1660, la infanta apareix retratada amb un guardainfant de tons plata i rosa i sosté un gran mocador blanc, pintat amb una tècnica esplèndida, deutora dels ensenyaments del seu mestre. Encara que l’organització de l’escena recorda altres retrats de la reina i de les infantes, Mazo no aconsegueix dotar-lo de la perspectiva i la profunditat obtingudes per Velázquez a les seves obres.

A l’exposició també es pot veure l’altre retrat de Margarita fet per Mazo el 1666, on apareix vestida de negre per la recent mort del seu pare, Felip IV.

Mazo havia començat la seva carrera com a pintor a l’ombra del seu sogre, l’obra del qual el va influir notablement. Va realitzar unes quantes còpies de quadres famosos del seu mestre i d’altres artistes de renom destacat. Seves són les còpies de Pal•las i Aracne de Rubens i Apol·lo i Pan de Jordaens que apareixen al fons de la tela de Las Meninas. Quan Velázquez va morir i ell va ocupar la seva plaça com a pintor de cambra del rei, va continuar la seva activitat retratística de personatges de la cort.

Fins fa poc temps es considerava aquesta obra l’última de Velázquez, inacabada i finalitzada pel seu deixeble. (Al catàleg Velázquez editat amb motiu de l’exposició celebrada al Museo del Prado al 1990, l’autoria d’aquesta obra és atribuïda a Velázquez i Mazo).

Juan Bautista Martínez del Mazo


Castella, 1605 – Madrid, 1667

Pintor de l’escola barroca madrilenya. Deixeble i gendre de Diego Velázquez, va realitzar unes quantes còpies de les obres del seu sogre i en els seus retrats va imitar també el seu estil. Més personals són els seus paisatges, molt respectuosos amb la realitat i amb figures tractades minuciosament. Al 1643 es va convertir en pintor del príncep (Baltasar Carles). Quan Velázquez es va morir va ser nomenat pintor del rei.