Velázquez pintant la infanta Margarita amb les llums i les ombres de la seva pròpia glòria




1958
Oli sobre tela
153,7 x 92 cm
Salvador Dalí Museum, Inc. St. Petersburg, Florida

Comentari de l'obra


Salvador Dalí va manifestar la seva admiració per Velázquez des d’una edat molt primerenca. Al 1919, sent encara estudiant d’ensenyament secundari, va començar una sèrie de retrats dels grans mestres del passat, entre els quals va destacar el pintor sevillà.

Considerava Las Meninas i Las hilanderas exemples màxims de genialitat i fites imprescindibles de la història de l’art occidental.

Quan Dalí va iniciar Velázquez pintant la infanta Margarita amb les llums i les ombres de la seva pròpia glòria, Picasso, a qui havia conegut al 1926 i pel qual experimentava un sentiment d’amor-odi, ja havia acabat la seva exhaustiva sèrie Las Meninas. Dalí, com els seus antecessors, va quedar subjugat per l’encís de la infanta i la va convertir en la protagonista del seu quadre i, distorsionant les proporcions de la composició, va engrandir la model i, al contrari que Picasso, va empetitir l’artista, que apareix d’esquena treballant en una tela que representa, al seu torn, la mateixa infanta, recurs ja utilitzat al segle xvii per Juan Bautista Martínez del Mazo a La família del pintor.

Són nombroses les seves interpretacions de l’obra més famosa de Velázquez: al 1958 va realitzar Velázquez pintant la infanta Margarita amb les llums i les ombres de la seva pròpia glòria; al 1960 va fer una versió de Las Meninas, va participar en l’exposició col•lectiva «O figura. Homenaje informal a Picasso» a la sala Gaspar de Barcelona i va portar a terme a la Carstairs Gallery de Nova York l’exposició «The Secret Number of Velázquez Revealed». A la dècada dels setanta va compondre diverses pintures estereoscòpiques i hologrames, que es poden visitar al Teatre-Museu Dalí, a Figueres, entre els quals destaca Holos! Holos! Velázquez! Gabor!, doble homenatge a Velázquez i a Dennis Gabor, inventor de l’holografia. Entre el 1981 i el 1982 va pintar unes quantes versions de la infanta Margarita, com La perla, segons «La infanta Margarita», Velázquez i un personatge i La infanta Margarita María de Velázquez apareixent a la silueta dels cavallers al pati de El Escorial. També va dedicar unes quantes obres a la figura de l’aposentador de palau José Nieto.

Salvador Dalí


Figueres, 1904-1989

Es va formar a l’escola municipal de dibuix de Figueres i a la Escuela de Bellas Artes de Madrid. Va freqüentar la Residencia de Estudiantes, i va entaular una estreta amistat amb Buñuel i García Lorca. A finals dels anys vint es va instal·lar a París i es va convertir en la figura més brillant del surrealisme pictòric. Al 1940 va fixar la seva residència a Nova York i va consolidar la seva projecció internacional. La seva aptitud per l’histrionisme i l’autopropaganda, com també les seves idees polítiques, van provocar la seva expulsió del grup surrealista. De tornada a Espanya, al 1948, es va instal·lar a Port Lligat. La seva pintura va partir del noucentisme, i, després d’un període influït pel cubisme, va derivar cap al que ell mateix va anomenar «activitat paranoicocrítica»: escenes oníriques realitzades amb minuciositat tècnica, influïdes per la pintura metafísica.