El recinte




1971
Acrílic sobre tela
200 x 200 cm
Col·lecció particular, Banyoles

Comentari de l'obra


La distribució de l’espai de Las Meninas serveix aquí de marc per a la introducció de remissions a la pintura espanyola contemporània. Així, les referències a Picasso, Dalí, Tàpies, Saura i Millares substitueixen els personatges de Velázquez i els desposseeixen de les qualitats plàstiques que van contribuir a convertir aquesta obra en un mite: elements de perspectiva, economia de recursos i colors, delicadesa del pinzell, expressivitat de les mirades...

Les substitucions, aquí, compleixen una funció de ruptura visual i s’integren en l’obra per mitjà de procediments diversos. La selecció d’obres d’Antoni Tàpies i Manuel Millares evoca la importància de les de Rubens i Jordaens i la seva percepció per part de l’espectador, gràcies fonamentalment a una gamma de colors limitada, per bé que els violents contrastos hi afegeixen un contingut diferenciat.

El fragment de Premonició de la guerra civil, de Dalí, ocupa el lloc del mirall (objecte surrealista per excel•lència), cosa que convida a associar la referència a la guerra civil de Dalí i els monarques. Aquest efecte queda reforçat per la presència de l’obra de Joan Genovés i la substitució de la figura de José Nieto per la seva multitud aterrida. Òbviament es tracta d’establir un paral·lelisme entre dues èpoques que evoquen la imposició a la força del Poder, la Pàtria i l’Imperi.

Del grup de figures de Las Meninas només queda el gos, ara encarregat de custodiar una altra infanta —una de les Dames d’Antonio Saura— i la María Bárbola de Pablo Picasso. Les diferències d’escala juguen a favor de la figura de la nana i evoquen explícitament la primera variació de Las Meninas de Picasso (MPB 70.433). A més a més, els colors purs agafats de l’univers de Joan Miró hi aporten vivacitat i un toc d’humor. Aquesta obra de l’Equip Crònica explora binomis de termes i conceptes: Velázquez/Picasso, Las Meninas/Guernica, desmantellament/fusió, ruptura/continuïtat, passat/present, concepte històric/concepte artístic, pintura d’encàrrec/expressió espontània o subversiva.

Des del 1966, Rafael Solbes i Manolo Valdés es van apropiar de les imatges mediatitzades dels grans mestres de la pintura espanyola. A la sèrie La recuperació (1967-1969) van oferir una relectura de Ribera, El Greco, Goya i, sobretot, Velázquez. A un dels quadres, una reactualització de Las Meninas, li van posar el títol de El recinte (rebatejat com El recinte I). Tots dos artistes van utilitzar també la famosa obra de Velázquez en la sèrie Autòpsia d’un ofici (1970-1971) i, novament al 1971, a El recinte II, dintre la sèrie Policia i cultura.

Equip Crònica


Equip d’artistes integrat per Rafael Solbes (València, 1939-1981), Manolo Valdés (València, 1942) i, inicialment, Joan Antoni Toledo (València, 1940-1995). Constituït al 1965, va agafar del pop-art l’ús de tintes planes i la idea de l’art com a mitjà de comunicació de massa. Les seves realitzacions van derivar cap a formulacions de tipus satíric en què feien conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i contemporània.