Retrat d’Inés de Zúñiga, comtessa de Monterrey




c. 1660-1670
Oli sobre tela
199 x 155 cm
Fundación Lázaro Galdiano, Madrid

Comentari de l'obra


En la pintura del segle XVII espanyol trobem molts pocs retrats de personatges aliens a la reialesa i molts menys retrats de dames, cortesanes o plebees, ja que la dona havia de mostrar modèstia en l’actitud i el vestir. Com assenyala Francisco Calvo Serraller: «Per trencar amb aquesta autèntica via morta del retrat cortesà espanyol va ser necessària la irrupció del jove Velázquez a la cort de Madrid i, en bona mesura, la comprensió de la seva pintura per part de l’encara més jove monarca Felip IV, que va saber admirar la frescor aportada al gènere per l’aleshores naturalista sevillà, l’indubtable sentit verista del qual no menyscabava la distinció elegant i sòbria exigida en persones de tanta importància.» (Francisco Calvo Serraller, «Damas», Pintura española. De El Greco a Picasso. El Tiempo, la Verdad y la Historia [cat. expo.]. Nova York, Guggenheim Museum, 2007, p. 163).

Els primers a seguir el deixant de Velázquez en l’àmbit del retrat van ser Juan Bautista Martínez del Mazo i Juan Carreño de Miranda.

La dependència de Velázquez en aquest retrat es percep tant en la refinada gamma de colors com en la composició. Inés de Zúñiga posa amb una actitud semblant a la del retrat de la reina Marianna, també a l’exposició, emmarcada per un ample cortinatge de tons vermellosos; i, com ella, la mà esquerra, perfectament definida, sosté un gran mocador de puntes. Els atributs regis, com la cadira o el rellotge del retrat de la reina, han sigut substituïts per d’altres de més frívols com un gos d’aigua i el detall d’una pistola daurada que penja d’una cinta rosada subjecta a la cintura de la model.

En aquesta pintura podem observar també l’evolució de la moda i els costums a la cort madrilenya dels Àustries. El vestit de la retratada reflecteix plenament les tendències de la dècada de 1660, és a dir, el guardainfant de grans proporcions, les mànigues grosses, les espatlles descobertes i els cabells deixats anar, que contrasten amb els discrets escots i les complicades perruques de les dames de la cort de Felip IV.

Juan Carreño de Miranda


Avilés, 1614 – Madrid, 1685

Pintor de l’escola barroca madrilenya, a la seva primera etapa es va centrar en la pintura religiosa. Al 1671 va ser nomenat pintor de cambra i es va especialitzar en el gènere del retrat. Influït per Velázquez i Van Dyck, les seves obres es caracteritzen per la seva serenitat i la seva elegància.