Interior del taller amb mirall




1987
Oli sobre tela
162 x 130 cm
Musée Cantini, Marsella

Comentari de l'obra


L’obra d’Avigdor Arikha té una clara component personal. D’una banda està marcada pels avatars de la seva vida: després d’haver sobreviscut a l’Holocaust -gràcies als seus dibuixos amb escenes de deportats- va ser traslladat a Palestina al 1944, i a partir d’aleshores va començar un llarg periple d’una ciutat a una altra, d’un país a un altre, en una recerca constant de la seva identitat. D’altra banda, als seus treballs és constant la presència d’elements pertanyents al seu món més íntim: el seu estudi, el seu pis, la seva família i els seus amics.

Als anys setanta va començar una sèrie d’autoretrats, gènere que ja no ha abandonat. En aquesta obra es va autoretratar projectant la cara en un mirall. Tal com defensa una de les interpretacions sobre Las Meninas, el mirall reflecteix allò que el pintor pinta. Un altre nexe d’unió amb l’obra de Velázquez és el fet que totes dues ens mostren l’artista i el seu procés de creació. També podem veure la influència de Vermeer en la claror que entra per la finestra situada a l’esquerra i en la intimitat que embolcalla el personatge. Però el personatge, tot sol en un espai que oscil•la entre la calidesa de la llum i la fredor del color, remet també a l’obra d’Edward Hopper artitsa que es caracteritza pel fet de retratar la solitud de la vida nord-americana contemporània.

L’admiració d’ Avigdor Arikha per Velázquez no només és patent en la seva obra pictòrica, sinó també en una pel·lícula sobre el pintor que va realitzar per a la BBC al 1992 i en l’assaig «Velasquez, peintre des peintres, peintre royal».

Avigdor Arikha


Radauti (Romania), 1929

Supervivent de l’Holocaust, es va traslladar a Palestina al 1944. Deu anys més tard va fixar la seva residència a París. La seva obra ha evolucionat de la figuració a l’abstracció. Al 1965 va abandonar la pintura i es va dedicar al dibuix. Al 1973 va tornar a pintar, amb estil realista i espontani, sense oblidar les lliçons de la seva etapa abstracta. Com a historiador de l’art ha comissariat diverses exposicions.