Castellano  |  English  

VIDEOART

A la Sala Zero de la planta baixa (accés lliure) es projecten continuadament dues filmacions de videoart:

  • Juan Downey, Las Meninas
  • Eve Sussman and The Rufus Corporation, 89 segons a l’Alcázar

Juan Downey
(Santiago de Xile, 1940 – Nova York, 1993)
Las Meninas
1975
Vídeo(20’ 34’’)
Col·lecció particular

Actors: Carmen Beuchat, Suzanne Harris; Camera: Elaine Summers
Textos: Michel Foucault, George Kubler, Juan Downey
Una producció de l’Artists’ Visitation Program, Syracuse University

El videoart ha anat cobrant cada vegada més importància en l’art contemporani. Un dels seus pioners va ser l’artista xilè Juan Downey
La seva obra Las Meninas (1975, 20’ 34’’) és una combinació d’instal·lació, performance i vídeo. Amb actors que interpreten els papers del rei Felip i la reina Marianna i ballarins moderns, Downey crea una lírica meditació de múltiples lectures sobre la representació, la percepció i la reflexió. Downey situa Las Meninas en el context històric de l’època en què es va pintar i passa revista a les condicions sociopolítiques a l’Espanya de Felip IV per criticar les misèries de la nostra societat i plantejar qüestions d’identitat cultural i política.

Eve Sussman and The Rufus Corporation
(Londres, 1961)
89 segons a l’Alcázar
2004
Vídeo (12’)
Cortesia de l’artista

El vídeo d’Eve Sussman 89 segons a l’Alcázar és una pel·lícula filmada en una sola presa sobre les activitats que haurien pogut portar a terme els personatges de Las Meninas un dia del 1656 a l’antic palau reial de Madrid just abans i just després que Velázquez els plasmés a la tela, amb la qual cosa l’escena cobra vida literalment.

En la primera visita que va fer al Prado, Sussman va quedar colpida per la qualitat cinematogràfica del quadre de Velázquez. L’escena, com immobilitzada en el temps i amb la seva referència implícita a l’espectador, va semblar-li dotada de les característiques d’un fotograma de cinéma vérité. Això va inspirar-li la coreografia del vídeo, que mostra tots els personatges del quadre, interpretats per actors professionals, en els moments immediatament anteriors i posteriors a l’instant en què s’apleguen per formar l’escena exacta que coneixem a través de la tela. Tot i que a Sussman li agrada molt la gesticulació espontània, cada moviment dels protagonistes del vídeo està perfectament previst al guió i dóna a l’escena el ritme sensual del seu origen barroc i un hàlit de vida molt modern al mateix temps.

amunt

 



Plató buit


Fotograma de la producción “89 segons a l’Alcázar” d’Eve Sussman i The Rufus Corporation

(Munic, 1977)
2004

Foto:
Benedikt Partenheimer per a The Rufus Corporation

Còpia en colors de fotografia digital