Castellano  |  English  

VARIACIONS S.XX: EL REFLEX

Amb l’auge de l’art conceptual als anys 60 i després, novament, als 90, i sota l’efecte del pensament estructuralista i postestructuralista, el principal encís de Las Meninas per als artistes resideix en el seu complex joc de percepció i reflexió, i en el paper ambigu de la imatge reflectida al mirall.

En la gènesi d’aquest punt de vista va desenvolupar un paper crucial l’innovador article de Foucault sobre Las Meninas (1966), que va tenir un efecte poderós sobre uns quants artistes d’aquesta exposició (Paolini, Comar, Downey, Witkin).

L’ambivalència del reflex al mirall, i l’especulació segons la qual tota la tela de Velázquez hi apareix reflectida, han sigut des de fa temps els aspectes més importants de qualsevol debat sobre Las Meninas. El reflex dels reis al mirall constitueix el centre de gravetat que prolonga l’espai del quadre molt més enllà dels seus límits, fins a l’espai de l’espectador.

Per a alguns dels artistes d’aquesta exposició, els reflexos al mirall han esdevingut el tema principal de la seva interpretació i l’únic punt de relació física aparent amb l’original (Bravo, Arikha, Craig-Martin).

Durant els anys noranta, la fascinació per les qüestions teòriques més que no pas per les pictòriques o sociopolítiques va tornar-se cada vegada més predominant en l’ appropriation art. Això ha fet que l’obra artística resultant es defineixi cada vegada més en funció de la seva distància respecte a la semblança física amb Las Meninas, cosa que reforça encara més el diàleg dinàmic entre la interpretació i l’original.

amunt


a vista ampliada general

 

Arikha
Interior del taller amb mirall
       
Picasso
      Retrat de Jacqueline
       

Reines i Infantes Velázquez: un referent per a Picasso Variacions s.XX: iconografia Variacions s.XX: l'espai Variacions s.XX: el reflex