Castellano  |  English  

VARIACIONS S.XX: L'ESPAI

A Las Meninas, l’espai es pot definir de diferents maneres: com l’espai fictici que es mostra a la tela, però també com l’espai que ultrapassa la superfície del quadre i inclou l’espectador en el diàleg visual. Aquest aspecte de l’obra s’ha qualificat com «el cas més atrevit d’inclusió de l’espectador en el quadre» (Gombrich). El filòsof francès Michel Foucault desenvolupa aquest punt al seu article sobre Las Meninas (1966) afirmant que «tot el quadre està obert a una escena [els espectadors] per a la qual és una escena al seu torn».

L’artista conceptual italià Paolini aprofundeix d’una altra manera en la qüestió de l’espai en la seva sèrie Contemplator Enim. Concentrant els elements materials de l’activitat pictòrica en l’àmbit del seu pis, Paolini crea l’espai pictòric sense que el quadre hi sigui. Aquesta autoreferència als mitjans artístics s’eleva a la condició d’obra d’art, i l’entorn de la creació artística esdevé l’objecte mateix de l’art. Fent això, Paolini al·ludeix a un altre aspecte de Las Meninas, que és la lectura que se’n pot fer com a autoretrat de Velázquez al seu lloc d’activitat creativa.

L’espai és igualment el tema de l’artista basc Oteiza, però en aquest cas es tracta de l’espai negatiu, el buidatge de la matèria que representa l’essència del que li va atraure de Las Meninas; un silenci i un buidatge de l’espai semblants als que es troben en la pintura de Soledad Sevilla.

 

 

 

amunt


a vista ampliada general

 

Comar
    Las Meninas
       
Picasso
  Las Meninas (conjunt) Las Meninas (Isabel de Velasco, María Bárbola i Nicolasito Pertusato) Las Meninas (conjunt sense Velázquez)
       
Paolini
      Contemplator Enim VI (Fuori l'autore)
       
Soledad Sevilla
      Las Meninas núm. IX
       
Cristóbal Toral
      D'après Las Meninas

Reines i Infantes Velázquez: un referent per a Picasso Variacions s.XX: iconografia Variacions s.XX: l'espai Variacions s.XX: el reflex