Castellano  |  English  

VARIACIONS S.XX: ICONOGRAFIA

Durant la segona meitat del s.xx, el considerable augment de variacions sobre Las Meninas de Velázquez es va intensificar encara més arran del retorn del realisme i la figuració en l’art, i també de la influència creixent de l’art pop a finals dels anys cinquanta i al llarg dels seixanta. El rebuig del pop envers el culte al geni creatiu va provocar que una nova generació d’artistes es distanciés del concepte d’originalitat i expressió individual com a principi rector de l’art, i va desencadenar un interès sense precedents per l’appropriation art, un art que es basa en còpies, interpretacions i adaptacions de l’obra d’antics mestres.

Les variacions sobre Las Meninas apareixen sota moltes formes, que van des de la còpia fins a l’adaptació lliure de fragments del quadre original, o fins i tot com a vaga al·lusió als seus continguts artístics, teòrics, filosòfics i polítics.

Per bé que tots els artistes amb obra aquí exposada reconeixen sentir una profunda admiració (i fins i tot obsessió) per l’obra mestra de Velázquez, la majoria van utilitzar Las Meninas com a model per aprofundir en la seva pròpia creació artística, tant si és en obres centrades en la figura de la infanta com en composicions que reprodueixen tota l’escena. Per a alguns artistes, l’adaptació de Las Meninas ha servit de camp de proves per al seu desenvolupament estilístic i pictòric personal (Fermín Aguayo, Manolo Valdés, Josep Roca-Sastre, Louis Cane), mentre que per a d’altres la relació amb Las Meninas va clarament més enllà de qüestions d’estil (Witkin, Equip Crònica, Saura).

Moltes de les obres traspuen ironia, paròdia i humor, i és justament a causa d’aquestes qualitats iròniques, i del diàleg polèmic i la distància que s’estableix amb l’original, que l’obra d’art que en sorgeix es pot analitzar en condicions d’igualtat respecte al seu model.

Per a molts artistes, el diàleg amb l’art i les tradicions d’èpoques antigues (en aquest cas, Velázquez) s’ha de veure com una anàlisi de les condicions artístiques i sociopolítiques que els són contemporànies. L’obra de Joel-Peter Witkin, centrada en els minusvàlids i els esguerrats, tracta d’emular la foscor de l’obra de Goya per retratar els temps que vivim. Per als artistes de l’estat espanyol dels anys seixanta i setanta, l’acarament amb Las Meninas va esdevenir una eina per mitjà de la qual van articular la seva crítica del règim franquista. Les Infantes d’Antonio Saura, per exemple, s’inclouen entre els quadres que ell anomenava «de denúncia»; El recinte de l’Equip Crònica, de la sèrie Policia i cultura, és una sàtira mordaç de les condicions de l’art modern sota el feixisme, i a l’obra D’après Las Meninas de Cristóbal Toral l’espai ple de maletes abandonades evoca un exili estèril.

 

amunt

 


a vista ampliada general

 

Dalí
Velázquez pintant la infanta Margarita amb les llums i les ombres de la seva pròpia glòria
       
Equip Crònica
      El recinte
       
Witkin
      Las Meninas. Nou Mèxic

Reines i Infantes Velázquez: un referent per a Picasso Variacions s.XX: iconografia Variacions s.XX: l'espai Variacions s.XX: el reflex