Castellano  |  English  

REINES I INFANTES

LAS MENINAS: UNA MIRADA HISTÒRICA  |  LAS MENINAS DE PICASSO

LAS MENINAS: UNA MIRADA HISTÒRICA

Tot i que Las Meninas va ser un quadre d’accés restringit ―es guardava als apartaments d’ús privat de l’Alcázar―, no va trigar a assolir l’estatus d’obra mestra. La seva fama primerenca està lligada a Juan Bautista Martínez del Mazo, gendre de Velázquez, a qui se n’atribueix una còpia, i a Luca Giordano.

El s. xviii va ser una època essencial en la història de la recepció crítica de Las Meninas, perquè els pintors i intel·lectuals espanyols van interessar-se per l’art dels segles anteriors amb l’objectiu d’identificar una tradició on reconeixe’s. Un dels principals exemples d’aquest fenomen va ser Goya, que considerava Velázquez un dels seus referents i amb qui va entaular un diàleg que es va fer patent a moltes de les seves realitzacions.

Fins al 1800, Las Meninas va estimular la creació d’importants obres d’art i va generar un destacat debat crític en l’àmbit espanyol, però durant el s. xix tota aquesta activitat va transcendir a altres països i la tela de Velázquez es va convertir en veritable font d’inspiració per a artistes europeus i americans. Això va ser degut tant a la qualificació de Velázquez com a pintor «naturalista», que lligava amb la vocació realista de les tendències pictòriques i literàries més avançades de l’època, com a l’ample desenvolupament que va assolir amb ell el retrat, un gènere que va interessar molt als pintors del s. xix.

Si bé per a alguns només Manet i Sargent van interioritzar l’art de Velázquez i el van utilitzar com a guia per a una renovació important, el fet és que van ser molts els pintors que es van inspirar en la seva obra o la van copiar, estudiar o reinterpretar. La llista inclou noms tan coneguts com Wilkie, Degas, Renoir, Courbet, Millet, Toulouse-Lautrec, Chase, Whistler o Eakins.

Cada època ha fet de Las Meninas un reflex de les seves pròpies preocupacions, però durant el s. xix van interessar més les qüestions tècniques, les fórmules de representació pictòrica i la manera com l’artista havia resolt la relació del seu art amb la realitat.

 

LAS MENINAS DE PICASSO

Entre l’agost i el desembre del 1957, Picasso va dur a terme una anàlisi de Las Meninas de Velázquez. La sèrie de les cinquanta-vuit obres que Picasso va donar al Museu el 1968 està formada per quaranta-quatre interpretacions inspirades en la pintura de Velázquez; nou que descriuen el colomar que tenia instal·lat al seu estudi de la vil·la La Californie a Canes; tres paisatges i dues interpretacions lliures ―El piano i Retrat de Jacqueline. Deu dels quaranta-quatre olis dedicats a Las Meninas són una visió de conjunt de l’obra del pintor sevillà .

La interpretació picassiana d’aquesta pintura constitueix un exhaustiu estudi de ritme, color i moviment i un constant joc d’imaginació en què Picasso va metamorfosar les personalitats de diversos components de l’obra.

Podeu veure una anàlisi visual i interactiva de la sèrie Las Meninas,  +info  aquí


amunt

 


a vista ampliada general

 

Velázquez
La infanta Maria Teresa d’Espanya Marianna d'Àustria La infanta Margarita María
       
Martínez del Mazo
      La infanta Margarita d'Àustria
       
Carreño
      Retrat d’Inés de Zúñiga, comtessa de Monterrey
       
Sert
      El dia y la noche
       
Picasso
  Las Meninas (infanta Margarita María) Las Meninas (María Agustina Sarmiento) Las Meninas (infanta Margarita María)
       

 

Reines i Infantes Velázquez: un referent per a Picasso Variacions s.XX: iconografia Variacions s.XX: l'espai Variacions s.XX: el reflex