Castellano  |  English  






El Museu Picasso de Barcelona es complau a presentar la col·lecció personal d’obres d’art de Pablo Picasso. Composta per més d’un centenar d’obres –entre les quals figuren prop de quaranta pintures de Renoir, Cézanne, Rousseau, Braque, Matisse i d’altres -, aquest conjunt excepcional és resultat d’una vida, i traça, a la seva manera, un retrat íntim de l’home.

Poder exposar finalment a Barcelona la col·lecció privada de Picasso acompleix un dels reptes pendents del museu i té un valor especial per Barcelona: res té més sentit que mostrar, juntament amb l’exposició permanent de la seva obra, aquelles creacions d’altres artistes que Picasso va guardar per a si mateix i a través de les quals és ell mateix qui ens parla. És, en definitiva, donar directament la paraula a Picasso mitjançant aquestes obres, les quals sabem que mostrava als seus amics i visites amb entusiasme i devoció.


Però la naturalesa d’aquesta col·lecció és peculiar. Picasso no té la mania, sovint devoradora i acumulativa, del col·leccionista tradicional. Aquesta col·lecció no és en absolut fruit d’un projecte deliberat. Les obres s’afegeixen al desordre dels estudis successius, escampades per terra, amb marc o sense, enmig dels seus propis quadres o penjades a la paret, sense ordre ni concert i sense cap pretensió de demostrar res. En certa manera, la col·lecció forma part del “fons” del seu estudi.

Són els meus amics”: Picasso parla així de la seva col·lecció. “Al cap i a la fi, per què no s’ha de poder heretar dels amics?”, confessa un dia al seu marxant Kahnweiler. “En el fons, què és un pintor? Un col·leccionista que vol aplegar una col·lecció fent ell mateix els quadres que li agraden dels altres”  

Bernadac, Marie-Laure, Michael, Androula, Picasso, propos sur l’art, París, Gallimard, 1998

La creació passa abans que la possessió. Picasso manté amb la seva col·lecció una relació de creador a creadors (passats o presents).

Picasso volia cedir aquesta col·lecció a l’Estat francès, a condició que es mantingués íntegra. Quan va morir, els seus hereus van respectar-ne la voluntat. El Musée Picasso de París acull des d’aleshores el més essencial d’aquesta col·lecció, completada per altres obres cedides posteriorment pels hereus.

La col·lecció de Picasso fou mostrada a Munic i a París els anys 1998 i 1999 i és la primera vegada que es pot veure al nostre país.

amunt

article del catàleg  "Picasso o el col·leccionista que no ho era"    
Text d'Hélène Parmelin, reproduït al catàleg d'exposició

visita els diferents artistes  Galeria    Quadríptic de l'exposició  Fullet exposició