Castellano  |  English  









Picasso va suscitar, des de jove, l’admiració dels seus companys i col·legues, que veien en ell un artista destinat a un gran futur. Primer, a Barcelona, el pintor es relaciona amb nombrosos artistes, amb qui forma una sorollosa colla d’amics (els germans Fernández de Soto, Manolo, Casagemas, Sabartés, els germans Reventós, Canals, Pallarès…). En l’entusiasme d’aquells anys, no dubten a intercanviar-se dibuixos per reforçar la seva amistat i guanyar-se alhora l’admiració de l’artista.

Picasso conserva també, dels seus primers anys a París, obres en paper que li donen els seus nous amics, com el poeta Max Jacob (amb qui comparteix durant un temps el mateix sostre), el pintor André Derain (íntim de Picasso des de finals de l’any 1906), l’escriptor André Salmon (testimoni privilegiat de la creació de les Demoiselles d’Avignon), o Guillaume Apollinaire. Gràcies a aquests retrats més o menys hàbils de Picasso, ens fem una idea de la gran importància que donaven al pintor en els cercles de Montmartre. Molt més tard, el pintor americà Mark Tobey deixarà testimoni de la seva admiració pel mestre a través d’uns gravats.

Finalment, Picasso, que ho guarda tot, conserva també unes caricatures que li va fer Jean Cocteau durant l’estada a Roma el febrer de 1917 (durant la qual tots dos van preparar els decorats i vestuari de Parade per als Ballets Russos). Totalment inèdites, es presenten per primera vegada en aquesta exposició.

 

amunt

a vista ampliada general

 




artista sala_a Cézanne i Renoir Fotografies Allò primitiu en l'art Admiració i rivalitat: Matisse Surrealismes L'amistat Els mestres moderns Els mestres de la realitat torna a mapa gran