Castellano  |  English  









Hem oblidat fins a quin punt el moviment impressionista va acabar creant, quaranta anys després de la seva eclosió, el seu propi academicisme.

Contra les fórmules obsoletes cal procurar-se una ànima nova i verge i tornar a les fonts de l’art, pretesament més autèntiques i més pures. Neix un interès pels “primitius”, que es desenvolupa al llarg del segle xix i es radicalitza durant el segle xx. Aquest primitivisme beu de fonts múltiples i no exclusives: l’art de Gauguin i la seva afició per allò “salvatge”, l’art romànic, l’art africà (descobert cap al 1905 per Derain i Matisse) i també el Duaner Rousseau.

Les obres aplegades en aquest àmbit de l’exposició són un testimoni, cadascuna a la seva manera, d’un desig de simplificació i autenticitat (que també comparteix Picasso) i que inaugura, en paraules de Derain, “una nova intel·ligència de les formes”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

amunt

 

a vista ampliada general

 














artista sala_a Cézanne i Renoir Fotografies Allò primitiu en l'art Admiració i rivalitat: Matisse Surrealismes L'amistat Els mestres moderns Els mestres de la realitat torna a mapa gran