Presentació

El Museu Picasso de Barcelona va romandre tancat*, com a mesura addicional per a la prevenció i control de la COVID-19.

Per aquest motiu, vàrem demanar al cap de seguretat, una de les poques persones que hi podia accedir en aquells moments, que enregistrés algunes de les sales del Museu per tal de poder-vos-les mostrar.

El passeig us portarà per les principals obres del Museu. Una mirada íntima i alhora espontània i informal de la col·lecció, tot compartint amb vosaltres el plaer de retrobar-nos amb el llegat de l'artista a la ciutat de Barcelona.

*Actualment el Museu ja està obert

Sala 2
Barcelona, 1895-1897

A Barcelona, Pablo continua el seu aprenentatge a l’Escola de Belles Arts de la Llotja. Un conjunt de dibuixos i olis mostren l’activitat acadèmica, dominada pel dibuix al natural i per la còpia de models escultòrics i pictòrics. Paral.lelament, un seguit d’aspectes urbans relacionats amb el seu entorn immediat centren la seva atenció, que li serveixen per exercitar la pintura a l’aire lliure i evadir-se de la rigidesa de la Llotja.

A partir del 1896 intensifica la pràctica del retrat i del paisatge, esforçant-se per copsar l’essència de la figura humana. Conrea també el gènere religiós i històric, tan representatius del programa acadèmic de l’escola. Presenta el seu primer oli important, Primera comunió, a la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, en competició amb artistes ja consagrats.

Picasso estiueja a Màlaga, on du a terme un reportatge exhaustiu dels voltants de la ciutat mitjançant un conjunt d’olis d’una gran frescor descriptiva.

Sala 3

Ciència i Caritat

L’any 1897 inicia la realització d’una tela que reforçarà la seva presència en els mitjans artístics nacionals: Ciència i Caritat. Seguint les línies del realisme social tan en voga en aquell moment i dins d’una línia absolutament acadèmica, aquesta obra marca el coronament del primer període de joventut. Amb aquesta obra Picasso obté una de les 125 mencions honorífiques a l’Exposición General de Bellas Artes de Madrid.

Madrid, 1897-1898

Picasso passa el curs acadèmic 1897-1898 a Madrid. Impulsat per la família, decideix consolidar el seu aprenentatge artístic a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, però ben aviat, convençut que no hi aprèn res de nou, rebutja el sistema d’ensenyament vigent. Durant aquesta estada a Madrid, l’activitat artística del jove Picasso, a part dels exercicis acadèmics, es concentra en les escenes de la vida quotidiana i la còpia dels grans mestres de la pintura presents al Museu del Prado.

Horta de Sant Joan, juny de 1898 - gener de 1899

El juny de 1898, Picasso torna a Barcelona, convalescent de l'escarlatina. Poc després se'n va a Horta de Sant Joan convidat pel seu amic Manuel Pallarès. Fins al gener de 1899, viu de ple l’ambient rural de la muntanya. El seu pas per Horta és tan important que en el futur no es cansarà de repetir: “Tot el que sé, ho he après al poble d’en Pallarès”.

Les obres d’aquest període són una descripció de l’ambient rural, dels habitants i del paisatge de la contrada. Els dibuixos i les pintures que treballa a Horta són un referent en la seva evolució artística pel seu caràcter directe, l’espontaneïtat i la claror. Les pintures manifesten una tonalitat nova i una gran llibertat de traç, de pinzellada i de lluminositat.

Sala 7
París, 1900-1901

La tardor del 1900 Picasso, acompanyat per Casagemas, fa el seu primer viatge a París, on per primera vegada estableix un contacte directe amb els corrents avantguardistes. Aquest període està bàsicament dominat pel descobriment profund dels impressionistes, neoimpressionistes, nabís i puntillistes. L’observació de la realitat que l’envolta, la plasmació del París nocturn, dels personatges i de l’ambient són el leitmotiv de les pintures d’aquesta primera estada a París.

Pere Mañach organitza el mes de juny de 1901 una exposició d’obres de Picasso i de Francisco Iturrino a la galeria Vollard. L’obra d’aquest moment està molt marcada per la de Toulouse-Lautrec. Tanmateix, al contrari que en aquest darrer, en els olis de Picasso hi ha molt poc dibuix; l’aplicació de la pinzellada és aspra, els colors són càlids i vehements; molt sovint, la pintura està disposada en pinzellades mitges i lleugeres.

Sala 8
Períodes blau i rosa, 1901-1905

A la policromia rutilant de les pintures de 1900 i 1901 la segueix una monocromia de tonalitats subtils. El blau esdevé el color dominant en la seva obra. La influència de factors culturals, socials i personals determinen el pas d’una pintura mundana a una altra de marcat caràcter simbòlic.

Amb el pas del temps, el blau monopolitzarà les composicions i al mateix temps una atmosfera de misteri, tristesa i melancolia envairà la majoria de les seves pintures. El blau implica associacions literàries amb la decadència i és considerat un color molt espiritual. Amb aquesta correlació entre tristesa i sinceritat, el món dels marginats adquireix una destacada rellevància.

Una de les circumstàncies decisives en el naixement d’aquest període blau és l’amistat que Picasso estableix amb Max Jacob, que és qui l’introdueix en la lectura de Baudelaire, Rimbaud i especialment Verlaine.

El pas de 1904 a 1905 correspon a un canvi molt gradual en l’obra de Picasso. El manierisme encara present a les obres de començaments de 1905 va desapareixent, al mateix temps que el color és cada cop més variat, per mitjà de combinacions subtils i delicades, i que augmenta l’interès de l’artista per la matèria i el volum.

Sala 12
Las Meninas

Entre l’agost i el desembre de 1957, Picasso va dur a terme una anàlisi exhaustiva de Las Meninas de Velázquez. La suite de les cinquanta-vuit obres que Picasso va donar al Museu el 1968 està formada per quaranta-cinc interpretacions inspirades en la pintura de Velázquez, nou que descriuen el colomar que tenia instal·lat al seu estudi de la vil·la La Californie a Canes (Els colomins), tres paisatges i el Retrat de Jacqueline.

Sala 14
Las Meninas

Partim de les paraules de l’artista, recollides per Sabartés al llibre L’atelier de Picasso, per fixar les bases d’anàlisi d’aquesta sèrie: “Posem que algú fes una còpia, de bona fe, de Las Meninas. Si fos jo, arribaria un moment en què pensaria entre mi: i si desplaço aquesta una mica a la dreta o una mica a l’esquerra? Si es donés el cas, ho faria a la meva manera, oblidant Velázquez. És quasi segur que em sentiria temptat de modificar la llum o de fer-la diferent arran d’haver canviat de lloc un personatge. De mica en mica, acabaria creant un quadre de Las Meninas que segur que esgarrifaria el copista d’ofici; no serien les que ell creuria haver vist a la tela de Velázquez, però serien les meves Meninas.”

La interpretació picassiana d’aquesta pintura constitueix un intens estudi de ritme, color i moviment i un constant joc d’imaginació en què el pintor va metamorfosar les personalitats de diversos personatges de l’obra. Tot i això, la fidelitat i el respecte a l’atmosfera de la tela de Velázquez són evidents al llarg de totes les composicions. El tractament de la llum, del volum, de l’espai i de la perspectiva desenvolupat pel pintor sevillà es conserva al llarg de totes les anàlisis de conjunt, encara que per fer-ho Picasso recorregués a procediments ben diversos.

Sala 15
Colomins

Del 6 a 14 de setembre de 1957, Picasso va fer una pausa en l’anàlisi i la interpretació de Las Meninas i es va centrar en el colomar que hi havia al balcó del seu estudi i en la vista llunyana de la badia de Canes. Aquest grup d’obres sempre va ser considerat per l’artista com una part del conjunt de Las Meninas.

Un passeig pel Museu Picasso

Crèdits
Edició i producció: Fundació Museu Picasso, Barcelona © de les reproduccions: Sucesión Picasso.VEGAP 2020